Rubrique du voyage à Berlin

Reprenc la meva activitat al blog amb un post sobre el viatge a Berlin que vam fer amb companys Erasmus del 10 al 13 d'abril.

Quan a Lyon començava a fer una mica de bon temps (sortia el sol i aquestes coses), agafem i ens en anem un altre cop a l'hivern. Però, tot i haver d'anar amb jerseis de coll alt, tres mil samarretes a sota, bufanda, guants, gorrito... vam passar 4 dies genials, fent de turistes a tope, visitant una ciutat que amaga, a cada racó, histories de no fa tants anys.

Vam començar amb una visita "guiada" amb una amiga alemanya d'una de les noies que venien al viatge, ens va ensenyar el Parlament, el monument als rusos, un parc, varies places, un restaurant típic alemany i la zona de prop del hostal.

El segon dia vam fer un tour "gratuit" per la ciutat. No vam pagar res per fer la visita, ens vam trobar al lloc on ens van dir, ens vam unir al grup que vam voler (per idioma) i vam gaudir d'un tour no gens normal. El guia vivia cada racó, cada edifici i cada historia que ens explicava, perquè, de la impressió que tinguis al final de la visita, decidiràs de donar-li la quantitat de diners que tu pensis que és convenient. Pots no donar-li res, o pots donar-li 50 €, la qüestió és que ningú no t'obliga a pagar X euros, i després sortir decepcionat. Durant la visita vam veure el "mur" que, francament, em pensava que seria diferent...el veus i et quedes com una mica decepcionat, està bastant destruit, l'han hagut de protegir amb taques metàl·liques... però és el mur. També vam veure el monument als jueus, increible, francament. De lluny sembla una massa grisa, quan t'hi vas apropant sembla una massa grisa de blocs de ciment disposats aquí i allà, i quan ets just a davant, veus que son molts blocs de ciment disposats a diferents alçades i tots diferents. Però el millor moment (o el pitjor emocionalment) és quan t'endinses en aquesta espècie de mar de blocs, quan comences i ets més gran que els blocs i quan arribes en un punt on els blocs son el doble de grans que tu, on el terra fa com petites onades, on tot creix i tu cada cop ets més petit. El silenci ho envaeix tot, i en aquest moment és quan te n'adones de la idea del arquitecte. Però us deixo aquesta sensació per a que la descobriu vosaltres mateixos.

El tercer dia vam fer un altre tour, aquest cop vam anar a un camp de concentració (aquest tour si que és pagant), el primer camp de concentració (no d'extermini, tot i que també tindria, posteriorment, diverses unitats d'extermini). Ens van explicar la historia d'aquest camp, el primer, també, en ser convertit en un "monument" a totes les persones que hi van morir. Realment, va ser molt, molt interessant. Hi ha poques coses que es conserven tal i com eren (un parell d'edificis, la càmera de gas, un altre lloc per matar-los, la cambra per guardar els cadàvers, les taules de les autopsies...), però el que està molt bé son les exposicions que hi ha per tot el camp, les histories personals que hi trobes, les recreacions de les habitacions, de les barraques... En fi, que us ho recomano si alguna vegada hi aneu!

A la tarda vam anar a veure la cúpula de vidre del Parlament. Des d'allà, tothom veu els parlamentaris a sota seu, asseguts mentre prenen les decissions més importants per aquells que passejen per sobre. Quan arribes a dalt de tot hi ha un mirador, tu t'estires allà i mires el cel, i et sents petit, petit, petit...

Així que ja ho veieu, una petita "rubrique" de Berlin, una visita europea obligada per tots aquells que no hi hagueu anat encara!

Defender la Alegria ^ ^

Aquests dies de plena campanya per les Eleccions Generals l'ambient s'escalfa, però nosaltres, des d'aquí, només rebem les informacions més sonades. Tot i això, el fet d'estar tan lluny no ens impedeix de mantenir un debat polític super interessant, la qual cosa significa que, efectivament, els joves ens preocupem d'allò que concerneix el nostre país i el nostre avenir. A més a més, el fet de mantenir un debat polític amb persones que venen de diferents parts d'Espanya, ens permet conèixer la situació de cada regió, els punts forts i els febles, allò que necessitem tots i allò que implica una actuació més específica.

Evidentment, hi ha diferents opinions, però, us puc dir que els joves, en general, estan contents amb Zapatero, estan contents amb la facilitat que gràcies a aquest govern tenim per marxar d'Erasmus, estan contents amb les idees socialistes defensades pel president i pel govern (no pel Sr. Mariano Rajoy, tal i com va dir a la seva entrevista amb Buenafuente). Els joves som intel·ligents, busquem l'opció que millor ens convé, i avui, la millor opció és Zapatero.

I parlant de les noticies que tenen mes ressó, parlant del que ens arriba i ens fa debatre, us deixo amb la frase del video de la Plataforma de Apoyo a Zapatero (PAZ), una de les que més ens ha impactat, i francament, agradat, perquè Jo, també "¡Estoy con Zapatero!"

Des d'aquí tenim l'oportunitat també de demostrar que sí, volem un país millor, volem un president que tingui cura dels joves, que augmenti les places i les ajudes de la beca Erasmus, que s'interessi pel que pensem, un president com Zapatero. ¡Defendemos la Alegria!

Endavant socialistes!

Una imatge...

Una imatge val més que mil paraules, i jo, després de llegir els vostres blogs, de veure videos i de veure-us les cares, no tinc paraules.

El meeting d'ahir a Barcelona va ser un gran esdeveniment, un d'aquells que marcarà els records dels qui hi vau assistir, i dels que ho hem vist, però jo només em quedo amb una impressió, només tinc una paraula a la ment: IL·LUSIÓ.

El 9 de març, Zapatero i tot el seu equip son la millor aposta, perquè tenen Il·lusió, perquè tenen ganes de seguir treballant i perquè tenen molt bons exemples en qui fixar-se, perquè presenten candidats molt aptes que, potser no ho faran sempre bé, però no es dedicaran a crispar la situació, aquest no és el seu estil. L'objectiu de la candidatura socialista és treballar i fer esforços perquè els resultats aconseguits siguin la millor recompensa del treball realitzat amb il·lusió i ganes.

Gràcies per fer sentir la il·lusió més enllà d'un pavelló i d'un moment...

(I a la fotografia, les vostres cares de felicitat, els vostres somriures; una gran part de la representació de Lleida!)

Generals 2008

El Congrés ha modificat la llei sobre el vot per correu, fent-lo més accessible.

Fins fa ben poc, només els espanyols empadronats en un país estranger tenien dret a vot, tots aquells que hi residien i estaven inscrits en el cens d'una població espanyola no podien votar, de no ser que viatgessin fins a la Península el dia de les eleccions. I el govern actual, fa pocs dies que ha ft la llei més amplia, facilitant així, que molta més gent pugui exercir el dret de vot.

Gràcies a aquesta nova mesura, només cal anar a inscriure's a l'Embaixada o Consulat Espanyol corresponent com a "No resident", demanar el vot i enviar-lo per correu certificat a Espanya, al districte censal corresponent.

Així docs, es calcula que aquesta modificació afectarà, aproximadament, 50.000 persones, 25.000 de les quals son estudiants de la beca Erasmus. Per tant, hem d'aprofitar que poguem gaudir d'aquest avantatge, i hem de votar, hem d'aconseguir el 80% de participació a què feia referència la Jordina.

Feliç 2008!

No vull escriure un post reflexionant sobre el 2007, ni vull fer una llista de bons propòsits pel 2008.

Només vull que disfruteu tant com pugueu de tot allò que vindrà o de tot allò que podeu fer que vingui i que, sobretot, no deixeu de somriure mai, mai, perquè no sabeu si el vostre somriure pot fer feliç algú...

De ben segur que el farà feliç... FELIÇ ANY NOU A TOTS!

Fête des Lumières

Aquest cap de setmana la ciutat de Lyon s'ha vestit de gala per celebrar, un cop més, la fête des Lumières. Des del dia 6 i fins avui al vespre es poden admirar més de 40 obres en què el motiu principal és la llum i que es troben per tots els punts de la ciutat. A més, els artistes, relacionen les obres amb els monuments o els llocs més importants de Lyon per, així, fer-la molt més atractiva.

S'esperaven aproximadament 4 milions de visitants, i el metro, ahir a partir de les 4 de la tarda i fins a les 5 de la matinada era gratuit. A part, les sortides i entrades de metro de les principals estacions estaven dividides per entrada i sortida i per linies, perquè la gent no s'hi amuntegués i no es produíssin accidents. També he de dir que ahir, anar amb el metro era molt, però que molt agobiant, així que les aspirants a lyoneses vam decidir no sortir de casa a la nit. Definitivament, la qüestió és veure les coses dijous i divendres, i dissabte fer un plan més light, sense metro i sense anar al centre...je,je.

Un altre element important de la festa ha estat la visita del German, que m'ha fet portar un ritme frenètic de classes, turisme i vida social que m'han esgotat (i a ell també!) però que ha valgut moltíssim la pena.

A més a més, ahir, els lyonesos van treure espelmetes a la finestra per donar-li les gràcies a Maria per haver-los previngut de la catastrofe i per parar la pluja una nit fatídica en què s'havien d'inaugurar les obres de restauració molt importants. I la veritat és que feia goig, la gent no només treu una espelmeta, sinó que fan veritables obres d'art a les finestres! Jo també vaig treure la meva, una "bougie" (espelma) del telethón, que és com la marató de TV3 i aquest any donava els fons a la investigació de malalties musculars infantils, i que els nens havien pintat pel 8 de desembre.

I aquesta setmana tinc exàmens finals, milions de treballs, últimes classes abans de Nadal... així que disculpeu-me si deixo el blog una mica abandonat!

Us deixo amb fotos de Lyon en Lumières!

Fins aviat.

Sorpresa!

Sorpresa! Això va ser aquest cap de setmana passat, una sorpresa, però no només pels altres, sinó també per mi, que era qui feia la sorpresa.

Sorpresa per trobar-me amb gent que m'estimo molt i que em pensava que no podria veure, sorpresa per trobar-me amb gent inesperada, sorpresa per trobar-me amb més persones de les que em pensava, sorpresa perquè algú ja se n'havia enterat de la sorpresa, sorpresa, sorpresa...

El resum del cap de setmana: simplement meravellòs. He aprofitat el temps a tope, he fet milions de coses i he estat amb tots vosaltres.

I per això, només vull agrair-vos que hagueu tingut una miqueta de temps per fer un cafè, per parlar una estona, que us hagueu emocionat igual que jo quan m'heu vist, que m'hagueu trobat a faltar igual que ho he fet jo, que seguiu sent els meus amics...

Us estimo molt. Moltes, moltes gràcies!!!

Maite, Irene, Anna, Montsin, Àngel, Pare, Mare, Yaya, German, Vicente, Joaquim, Marta, Xavi, Neus, Albert, Maria, Tato, Emma, Rosa, Tata Núria, Raquel, Carme, Anna, Alba, Joan, Mami, Yayo, Sandra, Elena, Nina, Tieta Isa, Tieta Carme, Tiet Carlos, Maribel, Ernest, Nurieta, Ernestet, Oriol, Àngels, Anna i Chantal.

Tot i això, hi ha gent a qui no he pogut veure, així doncs, que sapigueu, que a qui he dit i a qui no he pogut veure: Ens veiem per Nadal! Un petó molt gran a tots.